TS Eliot i els derelictes em remet a un poema de Four quartets, a un recital magistral de Ralph Fiennes i a una traducció de l’Àlex Susanna. TS Eliot i els derelictes No goso parlar de TS Eliot, perquè tinc por que se’m trenqui a les mans. No pas perquè sigui fràgil, sinó perquè sóc […]
TS Eliot i els derelictes Llegeix l'entrada »
Viure és una experiència íntima. És veritat que la vida es comparteix, però l’experiència és necessàriament privada. Perquè s’experimenta amb els sentits, que són, de moment, cinc (o sis) i són personals i no transferibles. Si ens posem a compartir experiències la vida acaba sent un joc de taula. Estic segur que fins i tot
Notes per a una impossible nova consciència vella Llegeix l'entrada »
En certa manera, viure és lluitar contra el temps. Demà és Sant Jordi, i contra qui caldrà lluitar és contra el drac. N’hi ha molts, però molts dracs són evitables. A una certa edat cal evitar les batalles que no es poden guanyar i les que no aporten valor. Però la batalla contra el temps
Les rutines Llegeix l'entrada »
La productivitat és una ciència que et permet distreure’t amb preguntes com aquesta: Què s’ha de fer primer? Les coses urgents o les importants? Quan t’ho planteges et poses a pensar si la pregunta té trampa o no, i, un cop has decidit que no en té, busques la resposta. Mentre ho fas se t’ha
Tot comença en una idea. Al principi era el Verb, i el Verb era Déu, per exemple. Després de la idea ve el procés, i durant el procés es fan anades i vingudes constants, i la idea es desdibuixa, fins a fer-se irrecognoscible fins i tot pel mateix autor. Si mantenir-se fidel a la idea
Càlcul d’estructures Llegeix l'entrada »
Pot passar que t’agradi escriure per l’activitat en ella mateixa. Has llegit, o no, els llibres de la Julia Cameron o de la Nathalie Goldberg, que aconsellen escriure sense frens mentals una estona al dia. I tu ho fas, i et poses en pau amb tu mateix, perquè aquestes autores consideren que l’escriptura és una
Planificar el teu projecte Llegeix l'entrada »
La realitat era la vida, i tot semblava senzill mentre només n’hi havia una. La relació entre vides i realitats era unívoca: a cada vida corresponia una realitat. En la mesura que la intel·ligència allunyava l’espècie humana de la simplicitat animal, la imaginació va permetre que les vides es multipliquessin, i, en conseqüència, també ho
La identitat Llegeix l'entrada »
Apocalipsi és un terme grec que vol dir revelació. Aletehia vol dir descobriment. Savis i profetes es barallen per veure qui guanya.
Apocalipsi i aletheia Llegeix l'entrada »
No sé com va sortir la idea. Va ser, això sí, fa molts anys. Més de vint. Crec que primer va ser la imatge d’un home amb un abric davant d’una tomba en un cementiri petit. La vaig anotar, però no conservo la nota. Es titulava, això ho recordo, L’home de l’abric. Aquella escena obria
Derelicte: la idea Llegeix l'entrada »
Regredior és un mot llatí. És un verb deponent, la qual cosa vol dir que es conjuga en passiva i es tradueix en activa. És a dir, d’una manera o altra, tant vol dir torno com em tornen. També és un antònim de progredior. Ras i curt, contra el culte a l’ídol del progrés, retorn al déu ver del regrés.
Regredior: un títol, un objectiu Llegeix l'entrada »
Falta poc pel 13 d’octubre. 67 anys, que sembla que han passat molt de pressa només perquè ja sembla que queda menys del que has viscut. Només són sensacions. De fet, la realitat sencera està feta de sensacions. Com ara la d’estar en el punt de mira de tothom, i de voler desaparèixer. No morir-se,
Sensacions Llegeix l'entrada »
