TS Eliot i els derelictes em remet a un poema de Four quartets, a un recital magistral de Ralph Fiennes i a una traducció de l’Àlex Susanna. TS Eliot i els derelictes No goso parlar de TS Eliot, perquè tinc por que se’m trenqui a les mans. No pas perquè sigui fràgil, sinó perquè sóc […]
TS Eliot i els derelictes Llegeix l'entrada »
Tot comença en una idea. Al principi era el Verb, i el Verb era Déu, per exemple. Després de la idea ve el procés, i durant el procés es fan anades i vingudes constants, i la idea es desdibuixa, fins a fer-se irrecognoscible fins i tot pel mateix autor. Si mantenir-se fidel a la idea
Càlcul d’estructures Llegeix l'entrada »
La realitat era la vida, i tot semblava senzill mentre només n’hi havia una. La relació entre vides i realitats era unívoca: a cada vida corresponia una realitat. En la mesura que la intel·ligència allunyava l’espècie humana de la simplicitat animal, la imaginació va permetre que les vides es multipliquessin, i, en conseqüència, també ho
La identitat Llegeix l'entrada »
No sé com va sortir la idea. Va ser, això sí, fa molts anys. Més de vint. Crec que primer va ser la imatge d’un home amb un abric davant d’una tomba en un cementiri petit. La vaig anotar, però no conservo la nota. Es titulava, això ho recordo, L’home de l’abric. Aquella escena obria
Derelicte: la idea Llegeix l'entrada »
