Derelicte

Si continues llegint, accediràs a un text de prova sobre el que podria ser un començament de Derelicte (o un final, és clar!)

El riu és una metàfora de tot. Del canvi. de la distància. De la comunicació i de la incomunicació. Lo riu és vida, criden per defensar-lo. Tot al Derelicte serà fill del riu i del somni. Quan l’Ernest escriu ho fa des de Batea, espai fronterer lligat a la batalla de l’Ebre, i a un

TS Eliot i els derelictes em remet a un poema de Four quartets, a un recital magistral de Ralph Fiennes i a una traducció de l’Àlex Susanna. TS Eliot i els derelictes No goso parlar de TS Eliot, perquè tinc por que se’m trenqui a les mans. No pas perquè sigui fràgil, sinó perquè sóc

La productivitat és una ciència que et permet distreure’t amb preguntes com aquesta: Què s’ha de fer primer? Les coses urgents o les importants? Quan t’ho planteges et poses a pensar si la pregunta té trampa o no, i, un cop has decidit que no en té, busques la resposta. Mentre ho fas se t’ha

Tot comença en una idea. Al principi era el Verb, i el Verb era Déu, per exemple. Després de la idea ve el procés, i durant el procés es fan anades i vingudes constants, i la idea es desdibuixa, fins a fer-se irrecognoscible fins i tot pel mateix autor. Si mantenir-se fidel a la idea

Pot passar que t’agradi escriure per l’activitat en ella mateixa. Has llegit, o no, els llibres de la Julia Cameron o de la Nathalie Goldberg, que aconsellen escriure sense frens mentals una estona al dia. I tu ho fas, i et poses en pau amb tu mateix, perquè aquestes autores consideren que l’escriptura és una

La realitat era la vida, i tot semblava senzill mentre només n’hi havia una. La relació entre vides i realitats era unívoca: a cada vida corresponia una realitat. En la mesura que la intel·ligència allunyava l’espècie humana de la simplicitat animal, la imaginació va permetre que les vides es multipliquessin, i, en conseqüència, també ho

No sé com va sortir la idea. Va ser, això sí, fa molts anys. Més de vint. Crec que primer va ser la imatge d’un home amb un abric davant d’una tomba en un cementiri petit. La vaig anotar, però no conservo la nota. Es titulava, això ho recordo, L’home de l’abric. Aquella escena obria